From Wikipedia, the free encyclopedia
Hadrián I estió o 95eno Papa de Roma, dende o 9 de febrero de l'anyo 772 dica a suya muerte o 25 d'aviento de 795, estando uno d'os pontificatos mes luengos d'a historia. Yera fillo d'un duque de Roma y cónsul imperial, Tódulo.
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Hadrián I | |
---|---|
95eno Papa d'a Ilesia Catolica | |
9 de febrero de 772 - 25 d'aviento de 795 | |
Predecesor | Esteban III |
Succesor | León III |
Naixencia | Roma |
Muerte | 25 d'aviento de 795 |
Enterreco | Basilica de Sant Pero |
Habió de fer prent a la invasión d'o rei longobardo Desiderio, y a l'igual que Esteban II demandó aduya a los francos, alavez dirichitos por Carles Magno, qui entró en Italia en l'anyo 773, asitió Pavia, la prenió en chunio de 774, se proclamó rei d'os longobardos y s'adrezó ta Roma, on reconoixió as donacions que Pepín lo Petít heba feito a lo papato.
Hadrián I escribió a los bispes d'Hispania pa posar-los contra os errors de Felix d'Urchel. En l'anyo 786 ninvió una delegación t'Anglaterra pa establir y confirmar a Fe.
Mientres o suyo pontificato Irene, a madre de l'emperador Constantín VI convocó o seteno Concilio Ecumenico que se celebró en Nicea en l'anyo 787 y que baixo a presidencia d'os legatos papals restablió o culto a las santas imáchens condenando a iconoclastia y excomulgando a los suyos seguidors. D'esta traza se posó fin a la primera crisi iconoclasta, que heba encomenzato cuan l'emperador León III o Isauro en l'anyo 726.
Fue apedecato en a Basilica de Sant Pero.
Ye nombrato en o "Libro d'os Emperadors" en o capítol que dedican a Irene y o suyo fillo Constantín VI, en especial cuan parlan d'o Concilio de Nicea II, pero tamién cuan morió y lo succedió o Papa León III.
Tamién ye nombrato en o "Libro d'o Trasoro":
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.