From Wikipedia, the free encyclopedia
L’Union Europèa (sigla: UE, prononciat [y.e]) es una organizacion internacionala que recampa la majoritat dels estats del continent europèu. Aquela organizacion al còp supranacionala e intergovernamentala es estada establida amb aquela denominacion per 12 estats amb lo Tractat de Maastricht en 1993. L’Union Europèa completa compren la Comunautat Europèa, precedentament nomenada Comunautat Economica Europèa, dicha tanben Mercat Comun, tant coma doas formas de cooperacions institucionalizadas, la Politica Estrangièra e de Seguretat Comuna (PESC) e la cooperacion en matèria de justícia e d'afars interiors.
Union Europèa | |
Devisa : « In varietate concordia » (en latin: « La concòrdia en la diversitat ») | |
Lengas oficialas | alemand, anglés, bulgar, chèc, croat, danés, eslovac, eslovèn, espanhòl, estonian, finés, francés, grèc, irlandés (gaelic), italian, leton, lituanian, maltés, neerlandés, polonés, portugués, romanés, ongrés e suedés.
Vejatz tanben las Lengas oficialas de l'Union europèa |
Capitalas | Luxemborg, Brussèlas, Estrasborg |
President del Conselh | Charles Michel, Belgica ³ |
President de la Comission | Ursula von der Leyen, Alemanha |
President del Parlament | David Sassoli, Itàlia |
Superfícia - Totala - % aiga |
Classat 7en ¹ 3 976 952 km² (UE25) x,xx% |
Populacion - Totala (2000) - Densitat |
Classat 3en ¹ 454 900 000 ab. (UE25) 116 ab./km² |
Moneda | èuro (€) 4 |
Fuses oraris | essencialament : UTC +0 a +2, regions perifericas : -4 a +4. |
Imne europèu | L’Òda a la jòia de la 9ena sinfonia de Beethoven |
Jornada d'Euròpa | 9 de mai (anniversari de la declaracion de Robert Schuman) |
Domeni Internet | .eu, .eu.int (actualament, per las societats) |
Indicatiu telefonic | +3 (en projècte) +3 et +4 (actual) (en foncion dels païses membres) |
PIB (basa PPA) - Total (2004) - PIB/ab. |
Classat 1èr ¹ 9 610 miliards d'euros 21 125 €/ab. |
Formacion (de la CEE) Formacion (de l'UE) |
Tractat de Roma - 25 de març de 1957 / 1èr de genièr de 1958 Tractat de Maastricht - 7 de febrièr de 1992 / 1èr de novembre de 1993 |
¹ se considerat coma Estat unic ² 7 de decembre de 2005 per las administracions e los proprietaris de marcas, debuta de junh per totes |
L’Union recampa vint e set estats europèus dempuèi lo 1èr de febrièr de 2020 : Alemanha, Àustria, Belgica, Bulgaria, Chequia, Chipre, Croàcia, Danemarc, Eslovaquia, Eslovènia, Espanha, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemborg, Malta, Ongria, los Païses Basses, Polonha, Portugal, Romania e Suècia.
|
Las institucions de l'Union Europèa son las institutions que regisson l'Union Europèas. Essent venguda una figura politica, economica e monetari, aquela a besonh d'institucions que lo ròtle es de defendre las seunas valors, los seus objectius, los seus interesses, e aqueles dels ciutadans e dels Estats membres[1], e que foncionan en collaboracion prima amb los govèrns e las administracions d'aqueles.
Segon l'article 13 del Tractat de Maastricht, aquelas institucions son las seguentas: lo Parlament Europèu, lo Conselh Europèu, lo Conselh de l'Union Europèa, la Comission Europèa, la Cort de Justícia de l'Union Europèa, la Banca Centrala Europèa e la Cort dels Comptes Europèa.
En mai d'aquelas institucions primárias foguèron creadas d'organs s'ocupan de domènis especifics (Mediator europèu), d'organs financièrs (BCE, BEI), consultatius (CESE, CDR) , interinstitucionals (JOUE) o decentralizats (las agéncias).
Los tractats constitutius que menèron a l'Union Europèa sont dins l'òrdre cronologic:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.