Persèu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Persèu (en grèc ancian: Περσεύς Perseús), rei d'Argos, es un eròi de la mitologia grèga.
Persèu es lo filh de Danaèa, fillha del rei d'Argos, Acrisios[1]. Aqueste darrièr, avertís per un oracle que son fellen lo tuarà, embarra sa filha dins una tor d'aram, çò qu'empacha pas Zèus de la seduire jos la forma d'una pluèja d'aur[2]. Naís Persèu atal dins lo secrèt. Revelat a son grand per sos crits, es embarrat dins un cofre amb sa maire e geté als flots, que los pòrtan cap a l'illa de Serifos. Ambedos reculheguit per un pescador nomenat Dictis, qu'auça lo mainat coma son filh. Vengut adult, Persèu se vei confiar per Polidècte, lo rei de l'illa, la mission de tuar la Gorgona Medusa, que l'agach petrifica aqueste qu'atenh. Venceire mercé a las armas magicas donadas per Ermès e Atena, passa sul camin del retorn per l'Etiopia ont encontra la princessa Andromèda, que deu èsser liurada a un mostre marin en punicion de las paraulas imprudentas de sa maire Cassiopèa. Persèu la desliura e l'esposa. De retorn a Serifos, se venja de Polidècte, qu'ensagèt de violar sa maire Danaèa. Rejonh enseguida sa patria, Argos, qu'Acrisios fugís per paur de l'oracle per se refugiar a Larissa. Mas lo rei d'aquesta ciutat organiza de jòcs funeraris que Persèu pren partida. Lançant lo disc, tua accidentalament Acrisios, qu'assistís a las esprovas coma espectator. Al respècte per son defunt grand, Persèu escambia sa reialtat d'Argos contra aquesta de Tirint e dona l'illa de Serifos al pescador.
La legenda de Persèu coneguèt un grand vam après l’Antiquitat, subretot los episòdis de Medusa e d'Andromèda. Benlèu influencièt las legendas crestianas dels sants combatents de dragon, coma aquesta de sant Jòrdi[3]. Nombre dels episòdis de la legende se tapan, mai o mens desformats, dins los contes tradicionnels del folclòre internacional, e sos motius faguèron l'objècte d'una codificacion per Stith Thompson.