Esquí de fons
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'esquí de fons (var. esquilh (regional en vivaroaupenc); squí (auvernhat)[1]; hons (gascon)[1]; fònd, fòns (auvernhat)[2]) aperten a la familha de l'esquí nordic, que sovent s'utiliza indistintament, e consistís a se desplaçar per superfícias nevadas amb l'ajuda d'esquís. Es possible lo practicar sus de nèus de quina classa que siá, mas a la practica se realiza solament sus de pistas preparadas (mejançant una traça facha per un tractor mecanic) e en penjals doces.
A son origina dins los païses nordics, foguèt e es encara la forma naturala de desplaçament dins lo domèni rural. D'aquí ven l'origina de lo nomenar esqui nordic. Aquela modalitat utiliza unes esquís de 160 a 220 cm de long e mai estreches qu'aquestes de l'esqui alpin (de 45 a 55 mm.), Fòrça flexibles e leugièrs. Los esquis, mai longs qu'aquestes alpin, an pas de fixacion al talon per permetre una bona flexibilitat permetent de limpar sul plan e la pujada.
Es fòrça populara dins los Pirenèus e los Alps. Existisson d'estacions d'esquí de fons subretot preparadas amb de pistas pel pas del patinaire e de traças per pas alternatiu. Unas estacions d'esqui alpin an de pistas preparadas per l'esqui de fons. Son de luòcs amb totes los servicis e son sovent de circuits familhas.
Son fòrça tanben las competicions, de tot domèni, qu'i participan de milièrs de competitors. Es un espòrt classificat coma olimpic d'ivèrn.