Duretat de l'aiga
From Wikipedia, the free encyclopedia
La duretat es una qualitat de l'aiga ligada al respècte de la dissolucion de cations metallics non alcalins, basicament los cations alcalinoterrencs calci, Ca2+, e magnèsi, Mg2+.[1]
La duretat compren tanben los efièches d'autres cations divalents coma la estronci, Sr2+, lo fèrre (II), Fe2+, e lo manganès (II), Mn2+, e tanben lo trivalent alumini, Al3+, mas aqueles cations se tròban pas abitualament dins las aigas superficialas o sosterranhas o sa concentracion es negligibla comparant amb aquesta dels cations Ca2+ e Mg2+. Los efièches de la duretat de l'aiga s'obsèrva dins la precipitacion dels sabons en empachan que realizen lor foncion netejaanta, e dins las incrustacions de carbonat de calci, CaCO3, que se produsisson dins los depauses que contenon d'aiga cauda o dins las conduchas per ont circula.
La duretat, es notada Dt, en mg CaCO3/L, s'obten amb l'expression: