Poliomielita
From Wikipedia, the free encyclopedia
La poliomielita, despess ciamada apena polio, a l'è 'na malatia acuta che la vegn per un virus che 'l se spantega in manera facil soratut per via oro-fecal. In del 90% di cas l'infezzion la fa nagot, ma in del 10% l'è sintomategh e in del 1% di cas el va dent al sistema nervos central e 'l taca i neuron motor, a causà debolezza e paralisi, despess in di gambe, quand che la taca el filon de la schena. In di cas pussee gram la comprometeva la respirazzion e besognava vesser jutad, despess cont el polmon d'azzal.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. |
Recognossuda in del 1840 del Jakob Heine, el poliovirus che la causa l'è descovert in del 1908 del Karl Landsteiner. Vegnen di gran epidemie de 'sto virus a partì del secol quell de desnoeuv, ma grazzia a la vacinazzion l'è squasi descomparida e se pensa che la sarà la terza malatia a vesser scancellada de la Terra, dopo del varioeul e de la pesta bovina.