Simbol nicenee-costantinopolitan
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Simbol nicenee-costantinopolitan a l'è una formula de fed scompartida de la pupart di cristian che la revarda l'unicità de Dia, la natura del Gesù e, anca se no in manera esplicità, la costituzzion de la Trinità. La version originala l'è stada tirada foeura al concili de Nicea del 325, el prim de la cristianità, ma l'è stada slargada a quell de Costantinopel, con tema relativ soratut a la natura del Spirit Sant. Doperad anca in la liturgia, a l'è stad tirad foeura 'me reazzion ai sfide dotrinai de la Gesa in su la natura del Gesù e de la Trinità de l'arianesim.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Anca se in teoria cred de unità, l'è ciamad simbol per via de 'n antiga tradizzion de s'cepà in do una tessera e de doperà poeu el fat che andaven insema 'me proeuva de identità, l'è anca reson de partizzion in tra i cristian: el Filioque, sgiontad de la gesa ocidentala, l'ha menad al Gran Scisma che l'ha partid la Gesa ortodossa de quella catolega.
Per parlà de la cristianità che ghe sta adree ai principi de quell simbol chi, se dopera la forma "cristianità nicena", che ghe cred a la natura divina del Gesù, che l'è stada minga cread del Dia Pader e 'l fa part de una trinità, e a bon cunt l'è la stragrand magioranza de la cristianità: i ecezzion pussee importante vegnen soratut de grup restaverazzionista tant 'me i mormon (foeura che per la Comunità de Crist, che 'l respeta), i Testimoni de Geova, la Gesa Unitariana de Transilvania e i Pentecostai Unitarian.
Di alter cred cristian inn el Simbol di Apostoi e 'l cred atanasian.