Beda el Venerabil
From Wikipedia, the free encyclopedia
Beda el Veneràbil, cunusìt apò a come San Beda (nasìt entùren al 672 – mórt ai 27 de magio del 735), l'è stat en frà biniditì del monastér de San Piéro en Monkwearmouth (al dé d'encö part del Sunderland), e del sò monastér agregàt de San Pàol, encö Jarrow. Töcc du chèsti monastér i éra stacc fondàcc del San Benedèt Biscop, sò maestro.
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Chèll articòl ché l'è adóma ü sbòss. Se vóter sì bù de mètega dént vergót de piö, preocüpès mia e próega. Issé de ìga ön'idéa de töcc i óter sbòss, ardì qé. |
Chèlla us ché la gh'ha mia di foncc o i è tròp póche. Per piasér, zónta di fóncc a la us. Issé de ìga ön'idéa di ótre us senza fóncc, ardì ché. |
Beda l'è cunusìt come scritùr e erüdìt e la sò òpera piö cunusìda l'è la Historia ecclesiastica gentis Anglorum (Stória ecleziàstica del pòpol dei Angli), che 'l gh'è valìt el tìtol de "Pàder de la Stória Ingléza". Beda el g'ha scriìt apò de 'n mòcc de óter argomèncc, de la müzica a la religiù.
L'è stat deciaràt sant e dutùr de la Céza catòlica. La memória litürgica l'è ai 25 de màgio (prìma l'ìa ai 27 de màgio); endèl Rit Ambrözià la memória litürgica l'è fisàda ai 23 de màgio.