Ígdrasil
From Wikipedia, the free encyclopedia
En la mitologia escandinava, l'Ígdrasil[1] (en norrè Yggdrasill) és un immens freixe[2] perenne al voltant del qual existeixen els nou mons. El seu nom no ha estat explicat satisfactòriament fins al dia d'avui. Ja que Yggr[3] és un dels noms del déu Odin, n'hi ha qui ha volgut explicar el significat del nom com a "el cavall (drasill) de l'Odin", obviant, emperò, que per les regles que regeixen la composició nominal, en tal cas hauríem de tenir un * Yggjardrasill o un * Yggsdrasill. De fet, tampoc no és gaire versemblant que originàriament fos un freixe, sinó més aviat un roure, ja que els freixes són caducifolis i ja que en els relats de la conversió dels pobles germànics meridionals es relata l'existència d'un arbre mític semblant que és designat com a roure.[4] En Franz Rolf Schröder va proposar el 1941 de veure en el primer constituent del mot, Ygg- un doblet de ýr ‘teix’. El constituent, segons això, fóra la continuació del mot germànic īxʷaz (masc.), īxʷō (fem.) “teix”, a partir d'un doblet amb canvi gramatical *ĭɣʷja-. Segons en Schröder, doncs, l'arbre hauria estat originàriament un teix.[5] En tot cas, la seva condició "d'arbre del món" el fa central en la cosmologia nòrdica.
Tipus | Arbre mitològic, lloc de la mitologia nòrdica i Axis mundi | |||
---|---|---|---|---|
Obra | Edda poètica i Edda prosaica | |||
Part de | Cosmologia germànica mitologia nòrdica | |||
Els nou mons s'anomenen de la següent manera:
- Asgard (Regne dels ansos, els déus i deesses guerrers),
- Vanaheim (Regne dels vanis, déus i deesses de la natura),
- Midgard (Regne dels humans),
- Alfheim (Regne dels elfs i de la llum),
- Jontunheim (Regne dels gegants),
- Nidavellir (Regne dels nans),
- Muspelheim (Regne dels gegants de foc i dels dimonis),
- Niflheim (Regne del gel),
- Helheim (Regne dels morts deshonrosos).[6]