Venus de Mèdici
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Venus de Mèdici és una escultura hel·lenística en marbre a escala real que representa la dea Venus o Afrodita.[1] És una còpia en marbre del s. I ae, feta potser a Atenes, d'un original grec en bronze, seguint el tipus de l'Afrodita púdica, que l'hauria realitzat un escultor en la immediata tradició de Praxíteles, potser a la fi del segle.[2] S'ha convertit en un dels punts crucials del progrés de la tradició clàssica occidental, les referències de la qual resumeixen els canvis de gust i el procés de recerca clàssica.[3] S'exhibeix a la Galeria Uffizi, a Florència (Itàlia).
Tipus | estàtua |
---|---|
Creador | Cleòmenes el jove |
Creació | dècada del 50 aC |
Gènere | nu i escultura mitològica |
Moviment | escultura hel·lenística |
Material | marbre |
Basat en | Venus Púdica |
Mida | 153 () cm |
Col·lecció | Galleria degli Uffizi (Florència) |
Catalogació | |
Número d'inventari | 224 |
La dea es representa en una posa momentània, com si hagués estat sorpresa en el moment d'emergir de la mar, a la qual al·ludeix el dofí als seus peus, que no hauria estat un suport necessari per al bronze original.
Conté la inscripció grega CLEÒMENES, FILL D'APOL·LODOR D'ATENES a la base.[4] La inscripció no és original, però al s. XVIII el nom «Cleòmenes» es gravava sobre escultures de poca qualitat per augmentar-ne el valor, mentre es dubtava de la inscripció en la Venus de Mèdici per poder atribuir l'obra a un dels noms de més consideració: a part de Praxíteles, els menys probables Fídies o Escopes.[5] Les restauracions dels braços, les feu Ercole Ferrata, que li donà dits manieristes, llargs i fins.
Amb el nom «Venus de Mèdici» n'hi ha moltes rèpliques i fragments d'aquesta versió del tema de Praxíteles, que introduí la representació nua a grandària real d'Afrodita. Tot i que aquesta variant no és identificable en cap obra conservada, degué ser molt coneguda pels experts grecs i romans. La més propera en caràcter i qualitat major[6] és una Venus de marbre del Museu Metropolità d'Art.
Aquestes escultures es descriuen com «còpies romanes», perquè foren produïdes, sovint per escultors grecs, en qualsevol lloc sota dominació romana «entre la dictadura de Sul·la i la cessió de la capital a Constantinoble, del 81 ae al 330.» La qualitat pot variar-ne des de l'obra executada per un bon escultor per a un patró entés fins a còpies vulgars fabricades en massa per als jardins.[7]