Usuari:Medol/Paper del cristianisme en la civilització
From Wikipedia, the free encyclopedia
El paper del cristianisme en la civilització ha estat íntimament entrellaçat amb la història i la formació de la societat occidental. Al llarg de la seva llarga història, l'Església cristiana ha estat una font important de serveis socials relacionats amb l'escolarització i l'assistència mèdica; inspiració per a l'art, la cultura i la filosofia; i ha jugat un paper influent en la política i la religió. De diverses maneres, ha intentat influir en les actituds occidentals relacionades amb el vici i la virtut en diversos camps. Durant molts segles ha difós els ensenyaments de Jesús dins del món occidental i en altres països. Festes com la Pasqua i el Nadal són festius públics; el calendari gregorià ha estat adoptat internacionalment com el calendari civil; i el calendari mateix es mesura des de la data del naixement de Jesús.
Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
La influència cultural de l'Església ha estat important. Els erudits de l'església van conservar l'alfabetització a Europa occidental després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.[1] Durant l'edat mitjana, l'Església es va aixecar per reemplaçar l'Imperi Romà com a força unificadora a Europa. Les catedrals d'aquella època romanen entre les fites més emblemàtiques de l'arquitectura produïda per la civilització occidental. Moltes de les universitats europees també van ser fundades per l'església en aquesta època. Molts historiadors afirmen que les universitats i les escoles catedralícies van ser una continuació de l'interès per l'aprenentatge promogut pels monestirs.[2] La universitat es considera generalment[3][4] com una institució que té el seu origen en l'entorn cristià medieval, nascut de les escoles de la Catedral.[5] La Reforma va posar fi a la unitat religiosa a Occident, però les obres mestres renaixentistes produïdes per artistes catòlics com Michelangelo, Leonardo da Vinci i Raphael en aquella època es mantenen entre les obres d'art més cèlebres mai produïdes. De la mateixa manera, la música sacra cristiana de compositors com Pachelbel, Vivaldi, Bach, Handel, Mozart, Haydn, Beethoven, Mendelssohn, Liszt, i Verdi es troba entre la música clàssica més admirada en el cànon occidental.
La Bíblia i la teologia cristiana també han influït molt als filòsofs i activistes polítics occidentals. Els ensenyaments de Jesús, com la paràbola del bon samarità, són una de les fonts d'inspiració per a les nocions modernes dels Drets Humans i la societat del benestar que proporcionen els governs occidentals. Durant molt de temps els ensenyaments cristians sobre la sexualitat i el matrimoni i la vida familiar també han estat influents i generen polèmica en els últims temps. El cristianisme va jugar un paper important combatent i contribuint a l'abolició de pràctiques com el sacrifici humà, l'esclavitud,[6] l'infanticidi i la poligàmia.[7] El cristianisme en general va afectar l'estatus de la dona a través de la condemna de la infidelitat conjugal, el divorci, l'incest, la poligàmia, el control de la natalitat, l'infanticidi (les nenes tenien més possibilitat de ser assassinades) i l'avortament.[8] Mentre que l'ensenyament oficial de l'Església[9] considera que les dones i els homes són complementaris (iguals i diferents), alguns "defensors de l'ordenació de dones i altres feministes" argumenten que els ensenyaments atribuïts a sant Pau i als pares de L'Església i els teòlegs escolàstics van contribuir a la noció de la inferioritat de la dona.[10] No obstant això, les dones han tingut un paper destacat en la història occidental a través i com a part de l'església, especialment en l'educació i l'assistència sanitària, però també com a teòlegues i místiques influents.
Els cristians han fet diverses contribucions al progrés humà en una àmplia i diversa varietat de camps, tant en el passat com en el present, incloent la ciència i la tecnologia,[11][12][13][14][15] la medicina,[16] les belles arts i l'arquitectura,[17][18][19] la política, la literatura,[19] la música,[19] la filantropia, la filosofia,[20][21][22]:15 l'ètica,[23] el teatre i l'empresa.[24][25][26][27] Segons el llibre 100 anys de Premis Nobel, que estudia el premi Nobel entre 1901 i 2000, el 65,4% dels premis Nobel han identificat el cristianisme en les seves diverses formes com la seva religió preferent.[28] Els cristians orientals (particularment els cristians nestorians) també han contribuït a la civilització islàmica àrab durant els períodes dels Omeies i el Califat Abbàssida traduint les obres dels filòsofs grecs al siríac i després a l'àrab.[29][30][31] També van destacar en filosofia, ciència, teologia i medicina.[32][33]
Algunes de les coses per les quals el cristianisme és criticat inclouen l'opressió de les dones, la condemna de l'homosexualitat, el colonialisme i diversos altres casos de violència. Les idees cristianes han estat utilitzades per recolzar i posar fi a l'esclavitud com a institució. Les crítiques al cristianisme provenen tant de grups no religiosos com de grups religiosos, alguns d'ells cristians.