Tub de raigs catòdics
From Wikipedia, the free encyclopedia
El tub de raigs catòdics (CRT, Cathode Ray Tube en anglès) és un dispositiu de visualització inventat per Karl Ferdinand Braun (1850-1918), encara que Philo Farnsworth hi va contribuir en el desenvolupament. S'empra principalment en monitors de vídeo, televisors, oscil·loscopis, pantalles d'ordinador i radars.[1]
Va ser l'element decisiu en la història de la televisió. Aquest tub és una vàlvula on l'últim ànode es recobreix amb un element capaç d'emetre llum quan hi incideix un feix d'electrons. Per poder controlar la intensitat del punt de la imatge, es col·loquen uns elèctrodes de porta amb els quals es controla la intensitat del feix. Es col·loquen en el camí dels electrons uns elèctrodes que fan un efecte de lent electrònica i que permeten fer incidir tots els electrons del feix en un punt estret sobre la pantalla. Exteriorment es col·loquen unes bobines que controlen un camp magnètic que desplaça el feix d'electrons per tota la pantalla, il·luminant-la en tots els seus punts. Controlant adequadament la intensitat del feix en cada moment, es genera una imatge a la pantalla.[2]
Al passar al segle xxi, les pantalles de plasma, LCD, DLP més planes, menys voluminoses i de major eficiència energètica han reemplaçat els tubs a mesura que els preus baixaven.