Tribut al Cèsar
From Wikipedia, the free encyclopedia
Tribut al César (frase en llatí: Quod Caesaris Caesari) és la denominació d'un episodi evangèlic i un tema artístic relativament freqüent en l'art cristià. Es narra en els evangelis canònics de Lluc (20,20-26), Marcos (12,13-17) i Mateo (22,15-22), i en els apòcrifs de Tomàs (100) i l'anomenat Egerton (3,1-6).
Després de la seva entrada a Jerusalem, durant els seus debats amb "els sacerdots principals, els escribes i els ancians", Jesucrist, mitjançant aquest recurs, va eludir el parany dialèctic que li havien parat "alguns dels fariseus i herodians" en preguntar-li si era lícit per als jueus pagar el tribut a les autoritats romanes: va fer que li portessin una moneda de les que servien per pagar el tribut (el denari del tribut), i va preguntar al seu torn qui era el representat en l'efígie de la moneda; en respondre-li que "el Cèsar", va replicar: "Doneu doncs a Cèsar el que és de Cèsar i a Déu el que és de Déu" (Ἀπόδοτε οὖν τὰ Καίσαρος Καίσαρι καὶ τὰ τοῦ Θεοῦ τῷ Θεῷ en el grec bíblic i Reddite ergo, quae sunt Caesaris, Caesari et, quae sunt Dei, Deo en el llatí de la Vulgata).[1][2][3][4]