Tradició
From Wikipedia, the free encyclopedia
La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura. En un sentit laxe, es pot considerar tradició qualsevol esdeveniment repetit al llarg del temps, com una festa o aspectes de protocol. Tota tradició és inventada. Les recopilacions són subjectives en el que es tria i en com es mostra.
Aquest article tracta sobre Tradició com a coneixements, costums o creences que es transmeten. Si cerqueu Tradició en dret civil, vegeu «Tradició (dret civil)». |
La tradició es pot transmetre verbalment, a partir de relats i normes ensenyades als infants, o bé a partir d'actes comunitaris d'elevat simbolisme.[1] La tradició en la tècnica, la tecnologia i l'art, així com en altres camps empírics i basts en l'experiència, es basa en l'acció conjunta, i pot incloure mestres o mares o àvies o fer-se de manera horitzontal, d'igual a igual en experiència i prestigi.[2] És particularment important a l'arquitectura, la gastronomia, la dansa, les arts decoratives, la caça i de la pesca, el ioga, la jardineria i l'agricultura, l'elaboració de vi i la de cervesa, i molts altres camps.
Existeixen diferents tipus de tradicions, com la tradició oral,[3][4] l'escrita, la literària,[5] la històrica, la filosòfica, la ideològica, la de valors, la política (de govern propi o la de recel envers el poder central, per exemple), la industrial, la cultural o la folklòrica. La tradició pot no constar d'una codificació escrita (vegeu norma no escrita) i és anònima. Una tradició pot ser popular o erudita. També pot ser local o remota, com per exemple la dels trobadors catalans i occitans invocada per Rubiols i els seus seguidors.