The Magnetic Fields
From Wikipedia, the free encyclopedia
The Magnetic Fields és un grup de música de Nova York, liderada pel compositor i cantant Stephin Merritt. Els àlbums publicats per Merritt sota el nom de The Magnetic Fields es poden definir com un Synth Pop amb reticències dels anys vuitanta i boniques lletres, moltes sobre l'amor, a vegades iròniques, d'altres més festives. Mentre que ens els àlbums The Wayward Bus i Distant Plastic Trees predomina la veu de Susan Anway, a la resta d'àlbums els temes els canta Merritt.
The Magnetic Fields. D'esquerra a dreta: John Woo, Sam Davol, Claudia Gonson, Stephin Merritt | |
Epònim | Les Champs magnétiques |
---|---|
Dades | |
Tipus | grup de música |
Història | |
Creació | 1989, Boston |
Activitat | |
Activitat | 1989 – |
Segell discogràfic | Merge Records Nonesuch Warner Music Germany |
Gènere | Synthpop i indie rock |
Obres destacables |
|
Format per | |
Lloc web | houseoftomorrow.com |
La banda comença com un projecte d'estudi de Merrit, amb ell tocant tots els instruments. Amb l'ajuda de la seva amiga Claudia Gonson, qui va participar amb Merrit a la ban,,a ser al “TT the Bear's Place” a Boston el 1991, on van tocar amb una escassa audiència que esperava Galaxie 500. La presentació no va sonar com a les gravacions, que tenien un so més representatiu del que era la banda, però amb el temps els sons van arribar a convergir.
El seu àlbum més popular fins ara ha estat el triple àlbum 69 Love Songs. En aquest Merritt exhibeix la seva habilitat com a compositor amb uns retocs musicals poc ortodoxos (que inclouen instruments com d'ukelele, el banjo, l'acordió, el violoncel, la mandolina, el piano, la flauta, el xilòfon, i diversos instruments de percussió a més dels usuals sintetitzadors, guitarres i efectes). L'àlbum també inclou als vocalistes convidats Shirley Simms, Dudley Klute, LD Beghtol i la integrant Claudia Gonson – cadascun d'aquests canta en sis cançons i en els cors d'altres temes - a més de Daniel Handler a l'acordió, i el col·laborador habitual Christopher Ewen (de Future Bible Heroes) com a convidat pels retocs.
L'àlbum i continua amb l'interès de Merrit pels àlbums conceptuals, amb cada un dels títols dels temes començant per la lletra I. Segons els crèdits de l'àlbum, es va fer sense sintetitzadors.