Saturació cromàtica
intensitat d'un matís específic / From Wikipedia, the free encyclopedia
En la teoria del color i en disciplines relacionades, com ara fotografia, la saturació o puresa és la intensitat d'una tonalitat específica. Es basa en la puresa del color: una tonalitat molt saturada té un color viu i que ressalta; en disminuir la saturació, el color es torna més dèbil i grisós. Si s'anul·la completament la saturació, el color es transforma en una tonalitat de grisos. En conseqüència, per exemple, la dessaturació d'una fotografia digital és una de les tècniques amb què es pot transformar una imatge en color en una en blanc i negre. La saturació és una de les tres coordenades amb què es defineix un color en el sistema Hue Saturation Lightness (HSL) i Hue Saturation Brightness (HSB). La saturació d'un color depèn de la intensitat de la llum i de l'espectre de longitud d'ona en què es distribueix. El color pur s'obté quan la llum és en una sola longitud d'ona, com en el cas del làser. Per dessaturar un color en un sistema sostractiu (com ara l'aquarel·la) s'hi pot afegir blanc, negre, gris, o el color complementari.[1]