Russificació de Finlàndia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La russificació de Finlàndia (1899-1905 i 1908-1917), denominada sortokaudet en finès i förtrycksperioderna en suec, fou la política oficial duta a terme per l'Imperi Rus amb l'objectiu de limitar l'estatus especial del qual gaudia el Gran Ducat de Finlàndia i acabar amb la seva autonomia política, integrant-la plenament en l'àmbit polític, militar i cultural de l'Imperi Rus. Formà part de la política més àmplia de russificació perseguida pels governs russos al tombant del segle xix al xx que tractaren d'abolir l'autonomia cultural i administrativa de les minories no russes dins de l'Imperi. Les dues campanyes de russificació provocaren una resistència de la població finlandesa, que s'inicià a partir de les demandes efectuades i l'escalada de vagues, i continuà amb moviments de resistència passiva (com el rebuig al reclutament) i també eventualment actuacions de resistència activa. El rebuig a la russificació a Finlàndia fou un dels factors principals que en última instància conduí a la declaració d'independència de Finlàndia el 1917.
Tipus | russificació període històric | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 1899 - 1917 | ||
Estat | Gran Ducat de Finlàndia | ||