Retrat d'una dama (Van der Weyden)
quadre de Rogier van der Weyden / From Wikipedia, the free encyclopedia
Retrat d'una dama (o Retrat d'una jove) és un petita pintura sobre taula executada al voltant de 1460 per Rogier van der Weyden, un pintor flamenc primitiu. La composició es construeix a partir de les formes geomètriques que formen les línies del vel de la dona, l'escot, la cara i els braços, així com la trajectòria de la llum que il·lumina la seva cara i el seu pentinat. Els contrasts clarobscurs realcen la bellesa i l'elegància gòtica, gairebé antinatural, de la model. Des de 1937, la pintura es troba a la National Gallery of Art de Washington, DC. S'ha descrit com un quadre "famós entre tots els retrats de dones de totes les escoles".[1]
Tipus | pintura |
---|---|
Creador | Rogier van der Weyden |
Creació | c. 1460 |
Mètode de fabricació | oli sobre taula |
Gènere | retrat |
Moviment | Primitius flamencs |
Mida | 34 () × 13 () cm |
Propietat de | Frederic I d'Anhalt Leopold III, Duc d'Anhalt-Dessau Leopold IV d'Anhalt Duke Friedrich II, Duke of Anhalt (en) Andrew William Mellon, compra: (1926–1932) Mellon Trust (en) , escriptura: (1932–1937) Galeria Nacional d'Art, donació: (1937–) |
Localització | |
Col·lecció | National Gallery of Art, Washington DC |
Història | |
Data | Historial d'exposicions |
1902-1902 | Exposició dels primitius flamencs a Bruges, Provinciaal Hof |
Catalogació | |
Número d'inventari | 1937.1.44 |
Catàleg | |
Lloc web | nga.gov… |
Van der Weyden es va dedicar als retrats cap al final de la seva vida[2] i les seves penetrants evocacions dels personatges van obtenir un bon reconeixement per part dels pintors de generacions posteriors. En aquesta pintura, la humilitat de la dona i el seu posat reservat es transmeten a través d'un físic d'aparença fràgil, amb els ulls abaixats i els dits estretament agafats.[3] És prima i la realització segueix l'ideal gòtic de trets allargats, amb espatlles estretes, els cabells ben fixats, el front llarg i un marc elaborat que estableix el tocat. És l'únic retrat conegut d'una dona signat per Van der Weyden,[2] encara que el nom de la model no es va enregistrar i tampoc no va posar títol al treball.
Tot i que Van der Weyden no es va adherir a les convencions d'idealització, generalment procurava afalagar als personatges que el servien de model. Els pintava amb una roba a la moda, sovint amb uns trets facials esculpits, quasi arrodonits i, en alguns casos, parcialment desviats de la representació natural. Adaptava la seva pròpia estètica i els seus retrats de dones sovint tenen una sorprenent semblança entre si.[4]