Renderització
From Wikipedia, the free encyclopedia
La renderització (render en anglès) és un terme utilitzat en argot informàtic per referir-se al procés de generar una imatge des d'un model.[1] Aquest terme tècnic és utilitzat pels animadors o productors audiovisuals i en programes de disseny en 3D.
En termes de visualitzacions en un ordinador, més específicament en 3D, la renderització és un procés de càlcul complex desenvolupat per un ordinador destinat a generar una imatge 2D a partir d'una escena 3D. La traducció més fidedigna és interpretació, encara que se sol usar el terme anglès. Així es podria dir que en el procés de renderització l'ordinador interpreta l'escena en tres dimensions i la plasma en una imatge bidimensional.
La renderització s'aplica a la computació gràfica, més comunament a la infografia. En l'àmbit de la infografia aquest procés es desenvolupa amb la finalitat d'imitar un espai 3D format per estructures poligonals, comportament de llums, textures, materials (aigua, fusta, metall, plàstic, roba, etcètera) i animació, simulant ambients i estructures físiques versemblants. Una de les parts més importants dels programes dedicats a la infografia són els motors de renderització, els quals són capaços de realitzar tècniques complexes com radiositat, raytrace (traçador de raigs), canal alfa, reflexió, refracció o il·luminació global.
Quan es treballa en un programa de disseny 3D per ordinador, normalment no és possible visualitzar en temps real l'acabat final desitjat d'una escena 3D complexa, ja que això requereix una potència de càlcul massa elevada, per la qual cosa s'opta per crear l'entorn 3D amb una forma de visualització més simple i tècnica i després generar el lent procés de renderització per aconseguir els resultats finals desitjats. El temps de render depèn en gran manera dels paràmetres establerts en els materials i llums, així com de la configuració del programa de renderitzat.
Normalment cada aplicació de 3D disposa d'un motor de renderitzat, però cal aclarir que existeixen connectors que es dediquen a fer el càlcul dins del programa utilitzant fórmules especials. En el cas dels videojocs, normalment s'utilitzen imatges prerenderitzades per generar les textures i així ajudar el processador de la consola a treballar en l'entorn virtual amb molta més fluïdesa.