Quadrat llatí
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un Quadrat llatí és una matriu de n×n elements en la que cada cel·la està ocupada per un dels n símbols de tal manera que cadascun d'ells apareix exactament una vegada en cada columna i en cada fila de la matriu.
La següent matriu és un quadrat llatí:
A | B | C |
C | A | B |
B | C | A |
Els quadrats llatins s'apliquen fonamentalment en el disseny d'experiments.
El nom de "quadrat llatí" deriva dels articles matemàtics de Leonhard Euler, qui va utilitzar caràcters llatins com a símbols.[1] Òbviament es poden utilitzar altres símbols en lloc de les lletres llatines. En l'exemple anterior, la seqüència alfabètica A, B, C pot ser substituïda per la seqüència de nombres enters 1, 2, 3.