Percepció del color
capacitat d'un organisme o d'una màquina de distingir objectes en funció de la longitud d'ona de la llum / From Wikipedia, the free encyclopedia
La percepció del color fa referència a com el cervell humà és capaç de distingir i captar tota la gamma de colors de la natura, a partir dels estímuls sobre les cèl·lules de visió. Realment podem dir que el color en si no existeix en la realitat física, el que existeixen són les variacions de les longituds de les ones de llum visible. Per tant el que realment percebem són ones lluminoses. La llum, sobretot la solar, té una àmplia gamma espectral, però l'ull només és capaç de percebre'n una petita part, en què es troben els colors que veiem en el nostre dia a dia.
En el fons de l'ull hi ha milions de cèl·lules especialitzades a detectar les longituds d'ona procedents de l'entorn. Aquestes cèl·lules, principalment els cons i els bastons, recullen els diferents elements de l'espectre de llum solar i els transformen en impulsos elèctrics, que són enviats després al cervell a través dels nervis òptics. És el cervell (concretament l'escorça visual, que es troba en el lòbul occipital) l'encarregat de fer conscient la percepció del color.
En els primats, la visió del color pot haver evolucionat sota pressió selectiva per a una varietat de tasques visuals, inclosa la recerca d'aliments per a fulles joves nutritives, fruits madurs i flors, així com per detectar el camuflatge dels depredadors i els estats emocionals en altres primats.[1][2][3]