Mare de Déu de Lucca
quadre de Jan van Eyck / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Mare de Déu de Lucca és una pintura a l'oli de 1436 d'una Mare de Déu amb nen pintada pel mestre primitiu flamenc Jan van Eyck. Es conserva al museu Städel de Frankfurt.
Tipus | pintura |
---|---|
Creador | Jan van Eyck |
Creació | 1436 |
Mètode de fabricació | Oli sobre taula, transferit a tela |
Gènere | art sacre |
Moviment | gòtic |
Mida | 65,5 () × 49,5 () cm |
Col·lecció | Institut Städel, Frankfurt del Main |
Catalogació | |
Número d'inventari | 944 |
Catàleg |
És coneguda com a Madonna de Lucca perquè va pertànyer a la col·lecció de Carles II de Parma i Lucca, a començaments del segle xix. És una de les obres més tardanes de Van Eyck. Es considera que la model utilitzada per a representar Maria va ser l'esposa del pintor, Margareta, de qui Van Eyck també va fer un retrat secular.[1]
Retrata una Madonna sedent en un tron amb quatre petites estàtues en forma de lleó, una referència al tron de Solomó, el qual va tenir dotze lleons als costats i als peus.[2] Dins la iconografia aquest representació de la mare de Déu i el nen Jesús assegut damunt el genoll de Mary, s'anomena el Tron de Saviesa, i és una forma iconogràfica habitual. A l'Speculum Humanae Salvationis es descriu:
« | El veritable tron del Solomó és la molt beneïda Verge Maria,
en el qual va seure Jesucrist, la saviesa certa.[3] |
» |
Com a moltes pintures de Van Eyck i els seus contemporanis, aquesta comparació és desenvolupada representant Maria com un altar, en la mesura que sosté a Jesús a la seva falda, es mostra de grans dimensions i aplanat, igual que l'altar és compatible amb la presència de Crist en l'hòstia en la missa. La tela blanca sota seu, sobre la lluent i més rica tela del vestit de Maria i el rentamans a la dreta s'assembla a una piscina litúrgica on el sacerdot es renta les seves mans, són elements que contribueixen a la comparació.[4] La forma inusual de l'habitació, molt estreta per una cadira tan gran, evoca una capella petita.