Mare de Déu a l'església
quadre de Jan van Eyck / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Mare de Déu a l'església és una petita taula a l'oli del pintor primitiu flamenc Jan van Eyck. L'obra, realitzada aproximadament entre els anys 1438 i 1440, mostra a la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços, dins una catedral gòtica. Maria és presentada com a Reina dels Cels, amb una corona adornada de joies i sostenint a un Nen Jesús que la mira i agafa el seu vestit a la manera iconogràfica d'Eleüssa, pròpia de la tradició bizantina del segle xiii (Verge de la Tendresa).
Tipus | pintura |
---|---|
Creador | Jan van Eyck |
Creació | 1438-1440 |
Mètode de fabricació | Oli sobre taula |
Gènere | art sacre |
Moviment | Primitius flamencs |
Mida | 31 () × 14 () cm |
Propietat de | François Cacault Théodore Nau Barthold Suermondt |
Col·lecció | Gemäldegalerie (Berlín) |
Història | |
Data | Esdeveniment significatiu |
1877 | robatori d'obra d'art (Gemäldegalerie) |
Catalogació | |
Número d'inventari | 525C |
Catàleg |
La traceria dels arcs en la part posterior de la nau conté talles de fusta que representen episodis de la vida de la Verge, mentre que una falsa escultura en una fornícula la mostra a ella amb el nen en una postura semblant. Erwin Panofsky interpreta aquesta composició com si les principals figures de la taula fossin escultures que han cobrat vida.[1] En l'entrada de la dreta dos àngels canten salms d'un llibre d'himnes. Igual que les representacions romanes d'Orient de la Verge, Van Eyck presenta una Maria monumental, exageradament gran comparada amb el seu entorn. Rajos de llum entren a través de les finestres de la catedral, que il·luminen l'interior i creen dues taques de llum a terra. La llum té un significat simbòlic que al·ludeix simultàniament a la puresa virginal de Maria i a la presència etèria de Déu.[2]
Els historiadors de l'art consideren que la taula és l'ala esquerra d'un díptic desmantellat; i probablement la seva ala oposada seria el retrat d'un comitent. Les còpies gairebé contemporànies del Maestre de 1499 i Jan Gossaert aparellen aquesta imatge amb dues imatges diferents a la dreta: una d'elles és un donant agenollat en un interior; l'altra és una escena a l'aire lliure on el donant és presentat per Sant Antoni. Tots dos pintors van fer canvis significatius en la composició de van Eyck, potser adoptant les modes del moment, encara que aquestes còpies han estat descrites com a «espiritual, si no estèticament, desastroses amb el concepte original».[3] La Mare de Déu a l'església va ser documentada per primera vegada el 1851. Des de llavors la seva data i atribució han estat àmpliament discutides pels estudiosos. En un primer moment es va considerar un treball primerenc de Jan van Eyck, i posteriorment es va atribuir al seu germà Hubert van Eyck. En l'actualitat s'atribueix definitivament a Jan, i es pensa que és un treball tardà, ja que presenta tècniques presents a la seva obra des de 1430. La taula va ser adquirida per la Gemäldegalerie de Berlín el 1874. Va ser robat el 1877 i encara que es va recuperar al cap de poc, es va perdre el seu marc original.[4] Aquesta obra és avui considerada una de les principals de Jan van Eyck. Millard Meiss va escriure que l'esplendor i subtilesa de la representació de la llum no té igual en l'art occidental.[5]