Magna Grècia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Magna Grècia (llatí: Magna Graecia; grec antic: Μεγάλη Ἑλλάς, Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli. Territori colonitzat pels grecs en el segle viii aC, els quals hi portarien la cultura hel·lènica. No va tenir mai unitat política. Originàriament, Magna Grècia va ser el nom usat pels romans per descriure l'àrea al voltant de l'antiga colònia grega de Grea (Γραία), de manera que l'àrea sencera de colonització grega a la península italiana i Sicília va ser coneguda per aquest nom. De fet, els noms «Grècia» i «grecs» en català i molts altres idiomes venen del terme llatí.