La Mare de Déu de Sant Lluc
quadre de Rogier van der Weyden / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Mare de Déu de Sant Lluc, també coneguda com a Sant Lluc dibuixant a la Verge, és una obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden. És un oli sobre taula de roure pintat durant el període 1435 - 1440. Actualment s'exhibeix al Museu de Belles Arts de Boston[1] (Estats Units), encara que hi ha diverses còpies del mateix autor a l'Alte Pinakothek de Múnic, al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg i al Museu Groeninge de Bruges. Des de la seva restauració feta durant els anys 1932-33 es considera que la versió del Museu de Belles Arts de Boston és l'original.
Tipus | pintura |
---|---|
Creador | Rogier van der Weyden |
Creació | 1435 |
Mètode de fabricació | oli sobre taula |
Gènere | art sacre |
Moviment | Gòtic tardà |
Mida | 137 () × 110 () cm |
Col·lecció | Museu de Belles Arts de Boston, Boston |
Història | |
Data | Historial d'exposicions |
1902-1902 | Exposició dels primitius flamencs a Bruges, Provinciaal Hof |
Catalogació | |
Número d'inventari | 93.153 |
Catàleg |
Van der Weyden va crear aquesta obra durant la seva primera etapa a Brussel·les, entre 1435 i 1440; la pintura mostra sant Lluc dibuixant un retrat de la Verge. En la tradició cristiana, sant Lluc l'Evangelista va ser el primer pintor que va retratar la Mare de Déu en vida –història divulgada per la Llegenda Àuria en el segle XII–, la qual cosa fa que sigui el sant patró dels pintors i, a més a més, de molts pobles i ciutats, on sant Lluc és venerat. L'obra va ser probablement un retaule per a la guilda de Sant Lluc de Brussel·les.[2]
La solidesa i monumentalitat de les figures és comparable al seu Davallament, ubicades en un enquadrament i un efecte atmosfèric de clarobscur directament inspirat en La Mare de Déu del canceller Rolin de Jan van Eyck. La ubicació dins una galeria, el paisatge del fons i molts detalls són també de l'obra de Van Eyck, tot i que els dos personatges canvien de costat. El coneixement de la pintura de Van Eyck fa pensar en un contacte directe entre els dos pintors a Bruges, ja que La Mare de Déu de Rolin era per a ús privat i difícilment podia tenir tantes similituds sense que Rogier l'hagués vista abans que entregada al comitent.