Johann Heinrich Füssli
pintor suís / From Wikipedia, the free encyclopedia
Johann Heinrich Füssli (Zúric, 7 de febrer de 1741 - Putney Hill, Londres, 16 d'abril de 1825) va ser un dibuixant, pintor, historiador de l'art i escriptor suís, posteriorment establert a Gran Bretanya, on és conegut com a Henry Fuseli.[1]
Retrat de Füssli realitzat per James Northcote (1778). | |
Nom original | (de) Johann Heinrich Füssli (en) Henry Fuseli |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Johann Heinrich Füssli 7 febrer 1741 Zúric |
Mort | 16 abril 1825 (84 anys) Putney (Anglaterra) |
Sepultura | Catedral de Saint Paul |
Dades personals | |
Nacionalitat | Suïssa |
Grup ètnic | Suïssos |
Religió | Protestantisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Gran Bretanya (1778–1825) Itàlia (1770–1778) Roma Londres Alemanya Gran Bretanya Regne Unit |
Ocupació | pintor, artista gràfic, dibuixant projectista, historiador de l'art, il·lustrador, poeta, dibuixant, artista visual |
Membre de | |
Art | Pintura, dibuix |
Gènere | Retrat pictòric, pintura religiosa, pintura d'història i retrat |
Moviment | Neoclassicisme, romanticisme |
Influències | |
Influències en | Benjamin Haydon, William Etty, John Martin, Alexander Runciman, John Brown, Prince Hoare, George Romney, Thomas Banks, Johan Tobias Sergel, Nicolai Abraham Abildgaard |
Obra | |
Obres destacables El malson (L'íncube) (1781) | |
Família | |
Pare | Johann Caspar Füssli |
Germans | Anna Füssli, Rudolf, III Füssli i Hans Caspar Füssli |
Pintor de difícil classificació, se l'ha qualificat de neoclàssic, neomanierista i preromàntic. En les seves imatges, conflueixen corrents que provenen de les tradicions classicista i manierista amb d'altres que són específics de la pintura anglesa i nòrdica, reflectint una concepció del sublim que es manifesta en l'art i la literatura angleses del segle xviii. En la seva estada a Itàlia va assolir el seu estil definitiu, basat en el manierisme, amb trets classicistes, però més dramàtics que els dels seus contemporanis. El seu apassionament, emocionalisme i subjectivitat -el que anomenem romanticisme- va portar el seu estil cap a l'irracional. L'obra de Füssli té un marcat caràcter teatral, no sols pels temes, sinó pel seu sentit plàstic de les imatges, en la representació de les quals fuig de la perspectiva renaixentista. Les formes de les seves figures s'aparten de les regles de les lliçons d'anatomia i donen lloc a noves criatures fantàstiques i sensuals.[2]
Temàticament, malgrat el seu establiment a Anglaterra, Füssli representa un sentit del romanticisme plenament alemany: el seu món nocturn i terrorífic és paral·lel al del «romanticisme fosc» de Novalis, Hölderlin, Jean Paul i Hoffmann. Tot això situa Füssli com una figura fonamental per a la transició entre el neoclassicisme i el romanticisme, i com un dels artistes pioners en l'exploració de l'irracional, fet pel qual alguns historiadors de l'art el comparen amb Goya.[3] Encara que poc després de la seva mort la seva obra va caure en un relatiu oblit, la seva figura va ser reivindicada pels expressionistes i surrealistes, els quals li van considerar com un predecessor.[4]