Independència de l'Argentina
From Wikipedia, the free encyclopedia
En la història de l'Argentina es coneix com a Període de la Independència el transcorregut entre la Revolució de Maig de 1810 i l'Anarquia de l'Any XX que va dissoldre totes les autoritats nacionals, l'any 1820.[1][2]
Durant aquest període, les Províncies Unides del Riu de la Plata (nom inicial de l'actual República Argentina) van iniciar la seva existència com a país sobirà, la van sostenir amb èxit per mitjà d'una perllongada Guerra d'Independència i van declarar la seva independència. Però també durant aquest període van fracassar en donar-se un govern central i una constitució que fossin acceptats per totes les seves províncies de forma permanent.[3]
Va ser també durant aquest període que diversos territoris que havien format part del Virregnat del Riu de la Plata es van separar definitivament de l'Argentina; el Paraguai, per haver sostingut el seu propi procés independentista;[4] l'Alto Perú, per continuar sota poder espanyol, del que més tard s'independitzaria com a República de Bolívia; i la Banda Oriental, per haver caigut sota el poder de Portugal, que l'heretaria al Brasil, del qual s'independitzaria com a República Oriental de l'Uruguai.[5]
L'inici del període s'estableix entre el 25 de maig de 1810, data de la creació del primer govern de les Províncies Unides, i el final l'11 de febrer de 1820, dia en què va renunciar l'últim director suprem, José Rondeau, i es va dissoldre el Congrés Nacional.[1]