Inès de Bourgoing
From Wikipedia, the free encyclopedia
Inès-Marie de Bourgoing, també Inès Fortoul, Inès Lyautey, (5 gener 1862-9 febrer 1953) va ser una infermera francesa pionera que va exercir com a presidenta de la Creu Roja francesa i va establir la infermeria de la Creu Roja al Marroc. En reconeixement a la seva extensa tasca social, es va convertir en la primera dona a ser honrada amb el grau de Gran Oficial de la Legió d'Honor. També fou condecorada com a Gran Oficial de l'Orde de l'Ouissam Alauita en reconeixement al seu treball al Marroc.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 gener 1862 8è districte de París (França) |
Mort | 9 febrer 1953 (91 anys) Casablanca (Marroc) |
Presidenta Comité des Dames de la Société de Secours aux blessés militaires (fr) | |
Activitat | |
Ocupació | infermera |
Família | |
Cònjuge | Joseph Fortoul (1880–1900) Hubert Lyautey (1909–) |
Fills | Antoine Fortoul ( Joseph Fortoul) |
Pares | Philippe de Bourgoing La Beaume i Anne Dollfus |
Premis
|
Nascuda al si de la noblesa, de Bourgoing va ser educada en la cort i es va casar amb un oficial d'artilleria, Joseph Fortoul. Viuda, després de criar els seus fills, de Bourgoing va triar el camp de la infermeria com un mitjà per ajudar a alleujar la pobresa i va participar en les primeres classes formals d'infermeria que s'oferiren a París. Després que comencés a treballar com a infermera, se'n va anar a l'estranger amb la Société de Secours aux Blessés Militaires, un precursor de la Creu Roja Francesa, per treballar al nord d'Àfrica. El 1907, es va unir al SSBM i aquest mateix any, va viatjar al Marroc, on va establir una infermeria a Casablanca. Quinze mesos després, va ajudar en les operacions de socors després del terratrèmol de Sicília.
Després del seu segon matrimoni el 1909 amb Hubert Lyautey, militar francès que es convertiria en la màxima autoritat del Protectorat Francès al Marroc, de Bourgoing va passar la resta de la seva vida dividint el seu temps entre França i el Marroc, establint hospitals, clíniques de maternitat i centres de cura de nens en ambdós països. Va treballar com a administradora d'un hospital a França, tant durant la Primera Guerra Mundial com durant la Segona Guerra Mundial, i va obrir un centre de convalescència per a les tropes a Salé, així com una casa de retir a prop de La Balme-les-Grottes per a la Legió Estrangera Francesa. Després de servir com a cap del Comitè de Dames del SSBM (1926-1939), quan les tres organitzacions precursores es van unir per formar la Creu Roja el 1940, es va convertir en vicepresidenta del Comitè Central de les Dames de la Creu Roja francesa i més tard directora general de l'organització. Treballant fins ben passats els seus 80 anys, de Bourgoing es va mantenir activa fins a la seva mort al Marroc el 1953. Les seves restes van ser posteriorment repatriades a França.