Història de Luxemburg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del segle xix. Però, tanmateix, la història de l'espai geogràfic actual luxemburguès remunta molt més de temps arrere. El nom Lucilinburhuc, 'castre' en català, apareix per primera volta al voltant del 963 en una carta d'intercanvi. Mercès a aquest document, sabem que el comte de Sigefroi, provinent d'una suposada casa d'Ardenes, adquirix de l'abadia de Saint-Maximin de Trèveris un fort xiquet (castellum quod dicitur Lucilinburhuc) situat a l'esperó rocós del Bock que domina la vall de l'Alzette. Aquest territori era propietat aleshores de la franja occidental de l'Imperi germànic. Evoluciona, precisament, amb el temps de simple fortalesa xiqueta a comtat, de comtat a ducat i de ducat a estat.
El comtat de Luxemburg, en tant que principat territorial, és una creació dels descendents de Sigefroi. Conrad I és qui portà per primera volta de forma explícita el títol de comes de Luccelemburc. El castre de Lucilinburhuc esdevé el punt d'ancoratge a partir del qual s'hi operà el redreçament territorial produït al llarg dels segles XI, XII i XIII.
Tot al llarg de l'edat moderna el ducat de Luxemburg passa de mans a mans. Ambicionat per la corona francesa i hereva dels llaços feudals que la unixen amb el Sacre Imperi romà, el ducat es trobà en constant situació de desdibuixament de les seues fronteres, tot incorporant-se alhora als Països Baixos Borgonyons. De fet, a principis del segle xiv, la casa de Luxemburg accedí a ser entronitzada al territori alemany actual com a cap de l'anomenat Sacre Imperi romà i germànic. L'any 1038 el comte Enric VII de Luxemburg fou, doncs, triat rei del Sacre Imperi romà a elecció dels prínceps electors influenciats pel seu pare Balduí, arquebisbe de Trèveris, i de Pere d'Aspelt, arquebisbe de Mayence, igualment d'origen luxemburguès.
Sobre el tauler europeu, Luxemburg ocupà una posició estratègica important. Des del segle xvi, el país fou arrossegat per les nombroses guerres entre els Habsburg d'Espanya i els Valois francesos, a més dels Borbons de França, que vessaren molta sang per l'hegemonia d'Europa. La ciutat de Luxemburg mateixa fou progressivament transformada en una de les fortaleses més ben reputades d'Europa, veritable "Gibraltar del Nord", segons fonts de l'època.
L'any 1659, el tractat dels Pirineus, que posa fi a les guerres perpètues entre França i Castella, tot desdibuixant Catalunya, la part meridional del ducat luxemburguès —sobretot Thionville i Montmédy— és desmembrada en profit del Regne de França. Les ambicions territorials de França vers el Luxemburg foren constants tot al llarg de la seua història, de manera que fins i tot durant el Congrés de Viena posterior a les guerres napoleòniques, tornà a haver-hi un desmembrament del ducat del Luxemburg.
L'any 1815 els països absolutistes i vencedors de la guerra napoleònica decidixen crear una barrera contra França amb la qual es puga fer front a les seues ja habituals ambicions annexionistes i, alhora, contenir l'espurna de la Revolució francesa. Amb aquest fi el Congrés de Viena decidix crear un gran estat tampó cristal·litzat en els anomenats Grans Països Baixos. El nou estat engloba els Països Baixos austríacs, els Països Baixos espanyols i el Principat de Lieja. Amb tota la lògica, Luxemburg hauria d'haver-se incorporat a aquest nou ens, però, així mateix es considera en historiografia, paradoxalment, se separà Luxemburg d'aquest gran conjunt i se li atorgà la independència. Luxemburg quedà així, doncs, a mans del rei dels Països Baixos, Guillem I d'Orange-Nassau, dintre d'un estat a part, com a gran ducat independent.
Durant les dues guerres mundials el gran ducat de Luxemburg fou violat territorialment pels estats bel·ligerants. Luxemburg veié com Alemanya envaí el seu territori malgrat que el país es declarà neutral. Ara bé, la neutralitat luxemburguesa, com la de la resta de microestats actuals d'Europa, és més imaginària que real. En tot cas, la violació de les fronteres luxemburgueses i belgues posà altres estats en peu de guerra, com ara Suïssa, que patí per la violació i posterior annexió francesa o alemanya.
El final de les dues guerres mundials porta el Luxemburg a protagonitzar el projecte neoliberal més ampli de la història. Tot recollint l'experiència del Benelux, Luxemburg formà part dels estats que crearen la Unió Europea, és a dir, la Comunitat Econòmica Europea, un ens supranacional que pretén posar en pràctica la teoria del laissez faire, laissez passer amb el fi d'enterrar la guerra entre Alemanya i França, alhora que posar-les al capdavant de la Unió Europea perquè així, tot cedint sobirania, l'aliança francoalemanya puga acomplir els seus anhels de tenir tota Europa sota els seus interessos. Projecte que endemés havia aconseguit que Europa creixés exponencialment des del punt de vista econòmic, cosa que permeté deixar finalment les penúries de la guerra arrere.
La crisi econòmica que s'abat sobre els països industrialitzats d'inicis de segle XXI posa el ducat del Luxemburg contra les cordes. Per bé que era membre de la Unió Europea, no escapà a l'ull de cap país tercer les vies per les quals multinacionals, fortunes i personalitats utilitzaven el territori luxemburguès per desviar imposts dels països d'origen. L'aparent immunitat de Luxemburg no l'alliberà de la polèmica derivada per l'afer LuxLeaks i les negociacions fora de càmera que conduïren la Unió Europea a l'abisme davant la crisi grega, catalana, britànica o italiana. Per tot es podria dir que el Luxemburg és la condensació en un espai minúscul de la història mateixa del continent.