Hipòtesi d'Agustí
From Wikipedia, the free encyclopedia
La hipòtesi d'Agustí o hipòtesi agustiniana és una solució al problema sinòptic que es refereix a l'origen dels Evangelis del Nou Testament. La hipòtesi sosté que l'Evangeli segons Mateu va ser el primer a ser escrit. Marc va escriure en segon lloc el seu evangeli i va fer servir Mateu i la predicació de Sant Pere com a fonts. Lluc va escriure el seu evangeli i era conscient dels dos evangelis precedents. A diferències d'algunes hipòtesis alternatives, aquesta hipòtesi no es basa en, ni advoca per l'existència de qualsevol document que no es menciona explícitament al testimoni històric. En canvi, la hipòtesi es basa principalment en el testimoni històric, en comptes de la crítica textual, com la línia central d'evidència. El fonament d'evidència per a la hipòtesi són els escrits dels Pares de l'Església: les fonts històriques que daten tan aviat com la primera meitat del segle ii, que s'han mantingut com autoritaris per la majoria dels cristians durant dos mil·lennis. Per últim, els que donen suport a la hipòtesi agustiniana ho veuen com una solució simple, coherent al problema sinòptic.
La hipòtesi agustiniana aborda alguns punts fonamentals de discòrdia que envolten el problema sinòptic, com el grau de fiabilitat de la tradició cristiana primitiva; quin evangeli es va escriure primer; si hi ha altres fonts desconegudes rere els evangelis; en quina mesura, en aquest cas, els evangelis van ser redactats fent servir aquest material; i en quina mesura els evangelis van ser alterats entre el moment en què van ser escrits originalment i el temps d'aparició dels primers manuscrits que n'han sobreviscut. Aquestes i d'altres qüestions es plantegen i les resolucions alternatives són proposades pels defensors d'altres hipòtesis, com la teoria de les dues fonts, la Font Q, la teoria de Farrer, i d'altres.