Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Primera Guerra Mundial | |||
---|---|---|---|
Tipus | teatre d'operacions | ||
Data | 24 d'octubre de 1914 - 10 d'agost de 1920 | ||
Lloc | Àsia central | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Els combatents eren, d'una banda, l'Imperi Otomà (incloent-hi kurds i algunes tribus àrabs), amb certa ajuda de les altres Potències Centrals; i de l'altra, els britànics (amb l'ajuda de jueus, grecs, assiris i la majoria dels àrabs, juntament amb els indis sota el seu imperi), els russos (amb l'ajuda dels armenis) i els francesos d'entre les potències aliades.
Hi va haver cinc campanyes principals: la campanya del Sinaí i Palestina, la campanya de Mesopotàmia, la campanya del Caucas, la campanya de Pèrsia i la campanya de Gallipoli. També hi va haver diverses campanyes menors: Campanya Àrab i Campanya d'Aràbia del Sud. Aquest teatre d'operacions va cobrir el territori més gran de tots els teatres de la Primera Guerra Mundial.
Ambdós bàndols van utilitzar forces asimètriques locals a la regió. Al bàndol Aliat hi havia àrabs que van participar en la revolta àrab i la milícia armènia que va participar en la Resistència armènia durant el genocidi armeni; juntament amb les unitats de voluntaris armenis, la milícia armènia va formar el Cos armeni de la Primera República d'Armènia el 1918. A més, els assiris es van unir als Aliats després del genocidi assiri, instigant la guerra d'independència assíria.[2]
La participació russa al teatre d'operacions va acabar com a conseqüència de l'armistici d'Erzincan (5 de desembre de 1917), després del qual el govern revolucionari rus es va retirar de la guerra segons els termes del Tractat de Brest-Litovsk (3 de març de 1918). Els armenis van assistir a la Conferència de Pau de Trebisonda (14 de març de 1918) que va resultar en el Tractat de Batum el 4 de juny de 1918.
Els otomans van acceptar l'armistici de Mudros amb els Aliats el 30 d'octubre de 1918.[3] Van signar el Tractat de Sèvres el 10 d'agost de 1920 i més tard el Tractat de Lausana el 24 de juliol de 1923