Estil cortesà de la pintura gòtica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estil cortesà de la pintura gòtica correspon a l'etapa que es desenvolupà principalment a França, entre els segles xiii i el primer terç del segle xiv. Fou un art elitista, propi de les classes privilegiades, que no se sentien reflectides per l'art de les catedrals i cerquen un art més exclusiu, que proclami llur prestigi i posició. Les manifestacions d'aquest art, del gust de la noblesa cortesana i dels burgesos rics, es concretarà en peces petites, estatuetes, petites taules pintades dels altars domèstics i, sobretot, dels llibres il·lustrats amb belles miniatures.
La tendència de la pintura vers un major realisme i el gust pels detalls elegants i delicats es conjuga amb la profusió de temes profans, extrets de la literatura de l'època amb l'exaltació del femení en la poesia i dels valors de la cavalleria en la novel·la.
El retrat autèntic de personatges reals és una de les innovacions d'aquesta etapa que, en l'ordre estrictament pictòric, representà l'abandó progressiu de la rigidesa pròpia de la pintura romànica, per adoptar progressivament, sota la influència de la pintura italiana del Trecento, un naturalisme cada cop més acusat.
Si es llegeixen les descripcions presents en els poemes i en les novel·les de cavalleries referides a la decoració dels castells, els vestits de les dames, etc., es constata com l'art de les taules, retaules i frescos propis de la decoració cortesana estava realment molt estès durant els segles xiii i xiv per tot Europa. En el Roman de la Rose (1270) es descriuen: cavallers armats sobre bells cavalls coberts d'escuts blaus, grocs i verds, així com diversions galants, dames vestides elegantment..., etc. Les brillants escenes cortesanes dels llibres de les hores de l'inici del segle xiv assenyalen el punt culminant de l'art o estil cortesà, que fou el primer pilar de l'estil gòtic internacional.