Esclavatge a l'Àfrica contemporània
From Wikipedia, the free encyclopedia
El continent africà és una de les regions més afectades per l'esclavitud contemporània. L'Esclavatge a Àfrica té una llarga història que no ha acabat i fins i tot s'ha intensificat amb el Comerç àrab d'esclaus i ha rebut un nou impuls amb el comerç atlàntic d'esclaus. Per altra banda, la demanda d'esclaus va suposar l'aparició de diversos regnes com l'Imperi Aixanti que existien en un context de guerra perpètua per tal de generar els presoners de guerra necessaris per a l'exportació lucrativa dels esclaus i que conserven la idiosincràcia. Aquests patrons han persistit durant el període colonial fins a finals del segle xix i principis del segle xx. Tot i que les autoritats colonials van intentar suprimir l'esclavitud al voltant del 1900, van tenir un èxit molt limitat i, després de la descolonització, l'esclavitud continua en moltes parts d'Àfrica, tot i ser tècnicament il·legal.
L'esclavitud a la regió del Sahel (i en menor mesura a la Banya d'Àfrica) existeix al llarg de la frontera racial i cultural dels amazics arabitzats al nord i els africans més foscos del sud.[1] L'esclavitud en particular als estats del sahel de Mauritània, Mali, Níger, Txad i Sudan continua amb un patró de servitud hereditària centenari. Hi ha altres formes d'esclavitud tradicional en algunes parts de Ghana, Benín, Togo i Nigèria. També hi ha altres formes no tradicionals d'esclavitud a l'Àfrica actual, principalment relacionades amb el tràfic d'éssers humans, i l'esclavatge de nens i nenes soldats i treballadors infantils. Per exemple el tràfic de persones a Angola i el tràfic de nens procedents de Togo, Benín i Nigèria al mercat de Gabon i Camerun.[2]
L'esclavitud moderna d'Àfrica, d'acord amb la Societat Antiesclavitud, inclou l'explotació de poblacions subjugades fins i tot quan la seva condició no s'anomena tècnicament "esclavitud". :
"Tot i que sovint aquesta explotació no es diu esclavitud, les condicions són iguals. Les persones es venen com a objectes, forçades a treballar per pocs salaris i no, i estan a la mercè dels seus "empresaris".[3]
Es calcula que el treball forçós a l'Àfrica subsahariana afecta a 660.000 persones.[4] Això inclou persones involucrades en les mines il·legals de diamants de Sierra Leone i Libèria, que també són conseqüència directa de la guerra civil en aquestes regions.[5]