Disc de Festos
disc d'argila inscrit de Creta de finals de l'edat de bronze, famós perquè el seu propòsit és desconegut / From Wikipedia, the free encyclopedia
El disc de Festos (o disc de Phaistos) és una curiosa troballa arqueològica de finals de l'edat del bronze, descobert el 15 de juliol de 1908 per l'arqueòleg italià Luigi Pernier en l'excavació d'un palau minoic a Festos (Phaistos), prop de Agia Triada, al sud de Creta. El propòsit d'ús i el lloc on es va crear encara no han estat determinats, cosa que ha convertit aquest objecte en un dels més famosos misteris de l'arqueologia. Actualment es troba al Museu Arqueològic de Càndia a Creta (Grècia). El disc és d'argila cuita al forn a alta temperatura.
Tipus | tauleta d'argila i objecte arqueològic |
---|---|
Creació | 1400 aC ↔ 1340 aC 1400 aC (<1301 aC) segle XVII aC 1700 aC ↔ 1100 aC 1850 aC ↔ 1600 aC |
Data de descobriment o invenció | 1908 |
Lloc de descobriment | palau de Festos |
Material | argila |
Mida | 2,1 () × 16 () cm |
Col·lecció | Museu Arqueològic de Càndia (municipi de Càndia) |
Catalogació | |
Número d'inventari | ΑΕ 1358 |
Alguns arqueòlegs suposen que l'escriptura d'aquest disc és minoica, però no es tracta ni del lineal A ni del lineal B, sinó que correspondria als jeroglífics de Creta. Aproximadament, 10 signes del disc són similars a signes de l'escriptura lineal. Per aquesta raó, alguns especialistes li atribueixen un origen no cretenc. Per exemple, segons la "teoria protoiònica", el disc seria l'obra d'un poble ciclàdic. La inscripció va ser realitzada mitjançant pressió amb "segells" jeroglífics pre-formats sobre argila tova, després cuita, en una seqüència espiral cap al centre del disc.