Còdec
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un còdec (de l'anglès coder/decoder, és a dir codificador/descodificador) és un esquema que regula una sèrie de transformacions en un senyal o informació. Els còdecs tant poden transformar un senyal a una forma codificada (usada per la transmissió o encriptació) com fer-ho al revés, donar el senyal adequat per a la seva visualització o edició (no necessàriament la forma original) a partir de la forma codificada.
Els còdecs són utilitzats en arxius multimèdia per comprimir àudio, imatges o vídeo, ja que la forma original d'aquest tipus de dades és massa gran per processar-lo i ser transmès pels sistemes de comunicació dels que es disposen avui dia. També s'utilitza en la compressió de dades per tal d'obtenir una mida de fitxer més petita.
No s'ha de confondre el còdec amb el format d'arxiu, ja que aquests poden contenir diferent informació codificada amb diversos còdecs. Un exemple d'això pot ser que un arxiu avi pot contenir vídeos codificats amb els còdecs DivX o Xvid i també tenir codificat l'àudio en Ogg o Mp3.
Podem dividir els codificadors en còdec amb pèrdues i còdec sense pèrdues, depenent si la informació que es recupera coincideix exactament amb l'original.