Conservació de la càrrega
From Wikipedia, the free encyclopedia
La conservació de la càrrega és el principi que estableix que la càrrega elèctrica no pot ser ni creada ni destruïda. La quantitat de càrrega elèctrica es conserva sempre.
A la pràctica, la conservació de la càrrega és un llei física que expressa que la càrrega neta en una quantitat de càrrega elèctrica dins un volum específic de l'espai és exactament igual a la quantitat de flux de càrrega al volum menys la quantitat de càrrega que flueix fora del volum. En essència, la conservació de la càrrega és una relació de comptabilitat entre la quantitat de càrrega que hi ha a una regió i el flux de càrrega que entra i que surt de la mateixa regió.
Matemàticament, podem expressar la llei com
on Q(t) és la quantitat de càrrega elèctrica a un volum específic al temps t, QIN és la quantitat de flux de càrrega al volum entre el temps t1 i t₂, i QOUT és la quantitat de càrrega que flueix cap a fora del volum durant el mateix període.
La conservació de la càrrega també pot ser entesa com una conclusió del teorema de Noether, un resultat fonamental en física teòrica que expressa la correspondència u a u entre simetries i lleis de conservació. L'invariant respecte l'invariant gauge del potencial elèctric i el potencial vectorial porta a la conservació de la càrrega elèctrica.