Conquesta del País Valencià
1225-1304 conjunt d'accions militars per les s'annexionà el País Valencià a la Corona d'Aragó / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300). Davant l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, que van comportar la presa de Morella per Blasco I d'Alagón el 1232, el rei Jaume I emprengué la conquesta dels emirats al sud que s'havien independitzat de l'imperi almohade el 1228.[1]
Aquest article tracta sobre la conquesta de l'Emirat de Balànsiya. Si cerqueu la conquesta aragonesa de la ciutat de València als musulmans, vegeu «conquesta de la ciutat de Balansiya». |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
conquesta feudal hispànica | |||
---|---|---|---|
Cronologia de la Conquesta del Regne de València, incloent-hi les agregacions fetes al llarg del segle xix | |||
Tipus | campanya militar | ||
Data | Inici: Corts de Tortosa (1225) Fi: Tractat d'Elx (1304) | ||
Lloc | Imperi almohade (fins al 1228) Emirats de Balansiya i Mursiyya (a partir del 1228) | ||
Estat | tercer emirat de Balànsiya, Emirat de Dàniyya i taifa de Múrcia | ||
Resultat | Victòria de la Corona d'Aragó. Fundació del Regne de València. | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Cronologia | |||
La Corona d'Aragó creà amb la conquesta de Balansiya i part de Dàniyya una colònia feudal que esdevindria en l'establiment del nou Regne de València en 1261, les fronteres del qual s'estengueren cap al sud el 1300 i que han romàs generalment invariables fins a l'actualitat. Les operacions, però, inclouen també intervencions militars catalanes a Múrsiya en auxili de la Corona de Castella (1266), amb tal de garantir la dominació feudal i cristiana al sud del Regne de València i, així, establir una frontera segura. Hom hi ha diferenciat cinc fases, dels quals s'organitzen en tres campanyes militars:
- Una primera fase que comportà la conquesta de les contrades septentrionals, fins a Borriana (1233).
- La segona fase, que suposà l'ocupació de la ciutat de València (1238).
- En la tercera fase, acaba la campanya d'invasió de l'Emirat de Balànsiya, en arribar a Biar (1245).
- La quarta fase és d'expansió tàcita, que finalitza amb el setge de Múrcia (1266) i repoblació catalana d'Alacant.
- La cinquena fase és l'última campanya, que arriba a Cartagena i amplia la frontera fins a Oriola (1296).
Es coneixen molts aspectes del poblament i de la manera com es distribuí el territori conquerit mercès al Llibre del Repartiment. Els repobladors procedien del Principat de Catalunya i també del Regne d'Aragó i d'altres països europeus. La població nativa hispanoàrab fou obligada a desplaçar-se massivament a Ifríquiya, via mar, o Granada, via terra, i dels que s'hi quedaren anaren a les terres muntanyoses de l'interior, on continuà essent majoritària al llarg de tota l'edat mitjana.[2]