Cartellisme modernista català
cartellisme a l'època modernista / From Wikipedia, the free encyclopedia
El cartellisme modernista català va ser una de les disciplines artístiques més reeixides durant l'època modernista, iniciada vers l'any 1896. Feia un any que Santiago Rusiñol havia deixat Paris, des d'on havia vingut acompanyat de Miquel Utrillo la primavera de 1895, i Ramon Casas havia retornat un parell d'anys abans. Rusiñol i Utrillo des de Sitges i Ramon Casas des de Barcelona, desenvolupen la influència rebuda per l'art francès del moment: l'art nouveau, el simbolisme. Són ells tres qui difonen des dels primers moments la pràctica del cartellisme, que gairebé immediatament esdevé d'una gran importància i popularitat.
Els cartells catalans del segle xix poden separar-se en dues categories. Els uns, de petites dimensions, emprats per anunciar balls de disfresses organitzats per distintes societats durant el carnestoltes; els altres, oficials, són destinats a anunciar fires i actuacions. Als primers, alegres i despreocupats, la dona acostuma a ser el centre de la composició. El text és secundari, es limita a indicar l'indret i la data del ball, molt en la línia dels cartells de Chéret sobre espectacles de la vida nocturna a Montmartre. Els oficials, contràriament, són més austers i cedeixen el protagonisme al text, sempre llarg i detallat i ocupant la gran part de la composició. Les il·lustracions no són més que un acompanyant del text, i sovint es limiten al dibuix de l'escut de la ciutat o una al·legoria de l'art, de la virtut, etc.
L'any 1896 s'assenyala com a fita en l'evolució del cartellisme a Barcelona. Seguint el model d'altres ciutats europees, es va celebrar a Barcelona la primera exposició de cartells a la península. En ella es troben els grans mestres del cartellisme com Chéret, Grasset, Toulouse-Lautrec, Dudley Hardy, Will H. Bradley i Hassall, entre d'altres. L'exposició va tenir molt èxit i va influir en el desenvolupament del cartellisme a la ciutat.
L'any 1898 també esdevé un any important en tant que, fins aleshores, els cartells eren destinats a anunciar, amb rares excepcions les exposicions oficials, els espectacles i les publicacions literàries, i no es realitzaven més que per encàrrec. Però, imitant el que es feia a l'estranger, dos industrials catalans (Vicenç Bosch i Manuel Raventós) organitzen dos importants concursos de cartells, s'interessen per aquest art que fins aquell moment s'havia considerat un art menor, i es dona a conèixer al públic aquest nou art aplicat. Així el cartell troba la seva funció moderna, mitjà auxiliar per la indústria i el comerç, entrant així a l'era de la publicitat.
Entre els artistes catalans que destaquen en aquesta disciplina hi ha Alexandre de Riquer, Adrià Gual, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo o Ramon Casas, entre d'altres.