Antífona
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una antífona (del grec antiphonê, que vol dir «que respon a◄5) és la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i després d'un salm, o més rarament, entre les estrofes d'un himne. Musicalment, l'antífona és una forma anterior a la tornada musical.
La tonalitat musical de l'antífona imposa la del salm (vegeu Oktoekhos). Musicalment, l'antífona posa el cor en l'ambient modal o tonal del salm (quan és cantada abans del salm). Espiritualment, constitueix un comentari en el text del salm, al qual dona un enllumenat particular.
Generalment, l'antífona és ella mateixa manllevada del salm per indicar quin aspecte de la litúrgia del dia es vol destacar. El text de l'antífona també pot ser agafat d'algun altre lloc de la Bíblia o d'algun altre text de la tradició cristiana, sempre en relació al contingut de les lectures del breviari o de la missa, o amb la festa celebrada.
En el repertori del cant gregorià, l'antífona correspon a dos gèneres independents:
- l'antífona del salm, cantada amb versicles
- l'antífona lliure, que és una pregària posada en música i sense versicles associats.