Agregació limitada per difusió
procés estocàstic al qual partícules s'aglomeren per formar agregats / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'agregació limitada per difusió (en anglès Diffusion-limited aggregation, DLA) és un procés estocàstic al qual partícules sotmeses a un passeig aleatori, alliberades degut al moviment brownià, s'aglomeren per formar agregats, enganxant-se les unes amb les altres. Aquesta teoria, proposada per Thomas Witten i Leonard Sander l'any 1981,[1][2] és aplicable a l'agregació de qualsevol sistema on la difusió és el mitjà primari de transport. D'aquesta manera s'obtenen estructures molt ramificades i es pot analitzar la seva complexitat mitjançant geometria fractal.[3]
La DLA pot ser utilitzada per modelar alguns patrons naturals, i pot ser observada en sistemes com l'electrodeposició, el flux Hele-Shaw, dipòsits minerals i ruptura dielèctrica.
La DLA té algunes propietats compartides amb els fractals; té una estructura ben definida a escales molt petites i la seva dimensió de Haussdorff és més gran que la dimensió topològica.[3]