Presa d'Asuán
From Wikipedia, the free encyclopedia
Asuán ye una ciudá enclavada na marxe derecha del Nilu, al pie del primer tabayón. Construyéronse nesta zona dos preses: la nueva Presa Alta d'Asuán y la menor y más antigua, Presa d'Asuán o Presa Baxa d'Asuán.
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Presa d'Asuán | |
---|---|
سد أسوان (ar) | |
presa de gravedad (es) , presa de materiales sueltos (es) , central hidroeléctrica y presa d'agua | |
Llocalización | |
País | Exiptu |
Gobernaciones | gobernación d'Aswan |
Llugar físicu | Nilu |
Masa d'agua | Nilu |
Coordenaes | 23°58′17″N 32°52′49″E |
Altitú | 171 m |
Historia y usu | |
Apertura | 1960 |
Xestión | Autoridad general de la presa alta y del embalse de Asuán (es) |
Arquiteutura | |
Superficie | 5250 km² |
En 1956 el gobiernu exipciu de Gamal Abdel Nasser anunció la construcción d'una nueva presa en Asuán lo cual supunxo una pergrave amenaza pa los monumentos nubios.
El Nilu enchíase añalmente, cuando les agües procedentes d'Uganda y Sudán fluyíen escontra'l baxu Nilu pel branu. Dende l'antigüedá, estes crecíes fueron les que convirtieron les tierres próximes al ríu nuna fértil vega, ideal pa l'agricultura, al dexar un sedimentu de nutrientes y minerales nel suelu, el llimu. Sicasí, la impredicible alternanza del nivel de les crecíes traía la perda de colleches enteres por anegamiento o seca y la consiguiente fame na población, polo que se consideró necesaria la construcción d'una presa que regulara'l nivel de los hinchentes pa protexer les tierres de llabor y los campos d'algodón.